Begoña Pozo, poeta valenciana que escribe en catalán, me ha dado este texto (en el que se pregunta entre otras cosas cómo lo estará pasando Pinochet en el infierno), y lo publico tal cual:

Poema Políticament incorrecte

Ara que ets mort, que ets més mort que mai
pense a l'infern que, potser al teu món,
existeix. I és que fem part d' universos
paral.lels. No hi he anat mai a Xile,
tampoc no sóc xilena, però ara i ací
et condemne per tots els desapareguts
que no volien desaparèixer,
per tots els morts que no volien morir,
per tots els fills fets orfes
i que tampoc no volien ser-ho,
per tots els somnis trencats.
I així podria continuar
i continuar, fente-te agra memòria,
però no sòc historiadora.
Hui sóc només la lletra delicada
que et condemna boca per avall
a l'infern on tan sols se't permetrà
parlar per el forat negre i fondo
que fou el teu cul, o la teua boca.
Probablement qüestió de perspectives.


PD: Traduzco los últimos 6 versos: "Hoy día soy sólo la letra delicada / que te condena boca abajo / al infierno donde únicamente se te permitirá / hablar por el agujero negro y profundo / que fue tu culo o tu boca. / Probablemente una cuestión de perspectivas". Pincha en Begoña Pozo, arriba, y lee más de su poesía.